EL RESPECTE PEL PASSAT:

L’ARQUITECTURA HONESTA DEL PRESENT

Quan em van proposar l’encàrrec de la reforma d’una casa a l’Empordà no puc amagar que em va fer una il·lusió especial per dos motius: per una banda perquè les reformes sempre tenen quelcom d’especial, la pàtina de la seva història, el respecte pel passat, i les històries viscudes allà per les persones que les han habitat, són quelcom que fa que la meva imaginació voli; i per altra banda, per la meva relació especial amb aquest entorn que és part també de la meva història i de la meva família.

La casa: intervenció

La casa: un edifici de cos de tres plantes, entre mitgeres, amb un pati posterior. La intervenció havia de resoldre una sèrie de patologies pròpies d’una construcció de les seves característiques i s’havien d’actualitzar peces com la cuina o els banys.  Però el repte més gran era resoldre el problema de llum que presentava,  especialment en planta baixa, massa triturada i que deixava la part central de la planta molt fosca.

Tant els seus nous propietaris com jo compartíem la visió de mantenir l’esperit i l’essència de la casa. Volíem intervenir de manera quirúrgica per tal de respectar la seva naturalesa i ajudar, amb la intervenció, a què desenvolupés tot el potencial que portava dins tant a l’interior com a l’exterior.

Així doncs la reforma es va centrar en 3 eixos fonamentals:

1. Redistribuir l’espai central de l’habitatge unificant els espais de sala i menjador de planta baixa per aprofitar la llum de la façana posterior en aquests dos espais i dotar-los d’unes dimensions més generoses i més adaptades a les necessitats actuals, respectant la construcció original.
2. Reformar altres espais interiors com la cuina, l’habitació “suite”, el vestidor i l’habitació de convidats per redistribuir-los i actualitzar-los.
3. Abordar la reforma del pati per ubicar-hi una piscina i un porxo i donar-li una nova vida a aquest espai.

L’espai central de l’habitatge

Aquí es va haver de fer una actuació estructural important, estintolant la paret de separació de la sala i el menjador per crear un espai únic amb més llum i confort.

Es va decidir no amagar aquest fet, les reformes en edificis històrics han de ser honestes, de manera que els perfils d’estintolament es van deixar vistos i es va fer un tractament perquè el material envellís bé. I amb la mateixa coherència es va tractar el paviment: l’espai que ocupava l’antiga paret es va reomplir amb formigó polit sense maquillar ni disfressar la intervenció.

Es van mantenir a tota la casa els paviments originals, restaurant-los.

Donat que la casa no tenia soterrani i les parets tenien humitats per capil·laritat es va actuar de dues maneres per resoldre aquest problema: per una banda, es va treure tot l’enguixat deixant el mur de pedra vista en una de les parets mitgeres, així la paret respira millor i no s’hi creen humitats; i en l’altra paret es va crear una cambra ventilada per tal que les possibles humitats del terreny no reproduïssin les mateixes patologies en la planta baixa.

En aquest espai, igual que en altres de la resta de la casa, per tal de poder dotar d’una il·luminació general que fos sensible amb l’arquitectura i menys invasiva, es van crear unes il·luminacions indirectes des dels mateixos revoltons, cobrint-ne alguns i dotant-los de llums led càlides d’il·luminació indirecte. Així es dotava tots els espais de la seva pròpia il·luminació, subtil, relaxada i respectuosa.

Altres espais interiors de l’habitatge

Es van reformar altres espais interiors de l’habitatge com la cuina, que es va mantenir a la seva ubicació original, però es va reformar i dotar d’un gran finestral per potenciar la seva relació amb el pati i afavorir, un cop més, l’entrada de llum natural.

També es va reformar l’habitació principal, i el seu bany, i es va crear un gran vestidor contigu, a l’estança amb menys llum. Així, aprofitàvem els espais més foscos per a usos que no requerissin tant la llum natural.

Es va reforçar l’aportació de llum que ens oferia la claraboia central de l’escala pintant-la en base de blanc per potenciar al màxim el reflex d’aquesta en les seves parets per arribar fins planta baixa.

El pati posterior

El pati posterior era un espai sense cap mena de vida, un espai residual al qual no se li havia fet massa cas en el passat. Era una joia en brut a la que calia donar-li esplendor i deixar-la lluir.

Calia convertir-lo en un espai viscut. Per això es va projectar una piscina alçada, recordant les velles basses utilitzades a les petites fàbriques de terrissa de la zona i es van reutilitzar peces de ceràmica de la coberta reformada de les golfes per coronar el muret de la piscina. La reutilització de materials de rebuig en la mateixa obra redueix els residus generats per aquesta i reforça l’objectiu de fer una arquitectura honesta, també amb els materials emprats.

També es va decidir mantenir la vella construcció del final del pati com a espai de rebost, magatzem i eines i se li va incorporar de manera molt respectuosa una nova dutxa exterior.

A la part del pati més propera a la casa es va ubicar un porxo, creant un menjador d’estiu que s’ha acabat utilitzant quasi tot l’any i que reforça encara més la relació i la vida entre l’interior i l’exterior de la casa.

Cromàticament es va seguir apostant per la tradició, respectant els colors de les façanes de la zona que antigament es pintaven directament amb pigments naturals i que eren dels colors de base de la terrissa. També les fusteries, tant exteriors com interiors, es van decapar buscant els colors originals.

En tota la intervenció es va tenir molt present el respecte per la història sense oblidar la funcionalitat i el confort del present.

FOTOGRAFIA: ISLA CANDELA